Quin grau REAL de llibertat tenim alhora d’escriure a les xarxes? (1)

Aquests dies, mentre anava llegint els diferents texts a on se’ns descriu les meravelles dels blogs com a exemple d’escriptura hipertextual en la nostra societat, hi havia dues preguntes que no paraven de ballar-me pel cap que desglosso en dos entrades per no allargar-me massa.

La “nostra” manera de pensar. Però, aquesta “nostra” a qui fa referència exactament?

Des d’una visió eurocentrista, no som conscients de que no tothom té accés a internet. I, d’aquells que sí en tenen, no tots gaudeixen del mateix grau de llibertat ja sigui per diferents graus de censura o per poca llibertat d’expressió. Per tant, podríem pensar que la “nostra” manera de pensar no està canviant per igual arreu del món.

Tot i que aquest article al diari ARA sobre la censura a les xarxes és de desembre del 2013, malauradament no ha canviat massa. Així veiem:

- en fúcsia aquells països que censuren totalment el contingut de la xarxa; 

- en color rosa, substancialment; 

- en groc, selectivament; 

- en taronja, en evolució;

- en verd, poc o gens;

- i, en gris, sense especificar.

De manera que ens hauríem de preguntar si les noves tecnologies digitals poden estar creant una nova “societat de classes”. Una societat dividida no només pels recursos econòmics, sinó també pels recursos tecnològics entre aquells tecnològicament desenvolupats i aquells que no; una tecnologia que, de retruc, afecta al nivell econòmic, d’igualtat o de drets. Diferents lectures, teories, estudis... ens parlen de com cadascun de nosaltres som un element actiu dins una gran xarxa de comunicació interconnectada, una mena de tots amb tots (G. Mayos) interconnectats dins una societat xarxa (M. Castells). Tanmateix, el nombre de la població que no té accés a aquestes noves tecnologies digitals és molt més elevat que la que sí en té. I, d’aquests que sí, no tots tenen el mateix nivell d’accés a causa de diferents graus de censura o poca llibertat d’expressió, per tant, podríem pensar que la forma de pensar no està canviant per igual arreu del món. És, per això, que hem de recalcar que quan parlem de la “nostra” manera de pensar és l’occidental i de pocs més. Ara bé, com afectarà o quines repercussions tindrà aquest canvi desigual en les formes de pensament és un tema pendent d’analitzar amb el pas del temps.

Sobre la desigualtat a l’accés a les xarxes socials ho anem llegint o escoltant als diferents medi d’informació des de fa temps. I, si be l’activisme crític contra aquesta desigualtat és ferm a nivell social, per contra els governs dels anomenats països occidentals no fan gaire cosa quan el país censurador de les xarxes és necessari per beneficis econòmics i/o polítics.No obstant, gràcies a campanyes d’activistes i organitzacions com Amnistia Internacional, Reporters sense Fronteres o Freedom House, cada vegada més es denuncien els casos de censura en la llibertat d'expressió a les xarxes socials.

El potencial econòmic que representa la Xina gràcies, entre altres factors, a la no-regulació de les lleis laborals, propiciant que els occidentals puguem comprar ben barat sense preguntar-nos a quin cost, permet que coneguts artistes i activistes siguin detinguts, empresonats o desapareguin. Gràcies a diferents organitzacions coneixem el cas de l’artista Ai Weiwei o el bloggaire i professor d’economia Ilham Tohti. Però, quants bloggaires anònims que desconeixem deuen haver patit repressió per opinar lliurament?

L’or negre del Golf Pèrsic és tant valuós per a la societat occidental capitalista que es prefereix tancar els ulls a les grans desigualtats socials, laborals, polítiques i de drets humans que pateix la seva societat de base, per no dir inclòs d’esclavatge en alguns d’aquests països. D’aquesta manera, si activistes com Maryam Al-Khawaja a Bahrein són condemnades a quinze d’anys de presó per exposar els abusos públicament, gràcies a les noves tecnologies, no passa res més enllà d’una mera i escueta nota de premsa oficial.

Turquia fa anys que vol entrar a la Comunitat Europea, però, al mateix temps manté un control sever en l’accés a internet i la llibertat d’expressió a les xarxes. I, d’aquesta manera, quan es publiquen notícies reals, però que no agraden al govern de torn, agafa la via ràpida: bloquejar les xarxes socials com Youtube, Facebook o Twitter. 

Rússia, Marroc, Egipte, Uganda... podríem començar i tindríem per estona abans no acabéssim amb tots els països que neguen el dret a la llibertat d’expressió a través de les xarxes socials. Però, suposo que mentre passi lluny de casa nostre, no passa res.